Una intervenció en un jardí del cementiri que eleva el valor d’una olivera existent. La proposta genera un espai de trobada i pausa, on el paviment es fragmenta i s’infiltra en la natura de l’entorn.   

El projecte consisteix en habilitar un espai dedicat al dol perinatal, un entorn que permeti la reflexió i relació per a acompanyar a les famílies en la seva pèrdua. Es tracta, per una banda, d’oferir un espai de pausa i tranquil·litat, on cada visitant pugui trobar un instant de contemplació personal. Per l’altra, es cerca normalitzar aquest tipus de dol, fer-lo extensiu a la societat per a poder assumir que és una realitat comuna.

Es proposa una intervenció en el centre del cementiri, en un encreuament enjardinat, entre nínxols i hipogeus. Al mig, una olivera existent reclama les visuals des de les diferents aproximacions, i per aquest motiu esdevé la fita del projecte. Als peus d’aquest arbre es configura una elevació del terreny, una mota al voltant de la qual es disposa un paviment fragmentat, format per lloses de formigó a franges, que permet créixer l’herba a l’interior, o recollir la pinassa, dotant el conjunt d’un caràcter natural alhora que ordenat.

Seguint una aparent aleatorietat, es disposen cinc bancs monolítics per a oferir la possibilitat d’una estada pausada. A més, al voltant de l’olivera, un escocell gravat recorda el motiu de l’espai memorial amb una frase circular que permet la seva lectura des de qualsevol punt d’arribada. Finalment, seguint la mota central, grups de papallones blaves ceràmiques s’eleven en vol simbòlic cap a l’olivera, com a imatge universal del dol perinatal.  

Considerem aquest projecte com un procés de reflexió constant, on hem incorporat la visió d’experts, a fi d’entendre què hauria de ser un espai memorial pel dol perinatal. El resultat és una intervenció de poca entitat però de gran intensitat: un paviment que defineix un lloc, i un canvi de secció que fa elevar la mirada.