Una intervenció en un tester del cementiri que transforma un eixamplament del seu eix central. La proposta genera un espai de trobada i pausa, on el paviment esdevé mur en una solució monomaterial. 

El projecte consisteix en habilitar un espai dedicat al dol perinatal, un entorn que permeti la reflexió i la relació per a acompanyar a les famílies en la seva pèrdua. Es tracta, per una banda, d’oferir un espai de pausa i tranquil·litat, on cada visitant pugui trobar un instant de contemplació personal. Per l’altra, es cerca normalitzar aquest dol, fer-lo extensiu a la societat per a poder assumir una realitat comuna que demana ser atesa.

Es proposa una intervenció en el tester d’un bloc de nínxols, en un eixamplament de l’eix central del cementiri. Es planteja interpretar la jardinera existent, amb una diferència de cota de 65cm, en una plaça elevada que utilitza el tester com a teló de fons de l’acte contemplatiu. Amb una solució monomaterial de maó blanc artesanal, es resolen tant els paviments, com els graons, els bancs o els murs.

En el tester, un quadrat de 6,5m de costat, alguns dels maons es disposen girats 10º respecte el pla, amb les cantells pintats de color blau lapislàtzuli. Aquest gest ofereix moviment a la façana, tant per les visuals en desplaçar-se, com per les ombres projectades al llarg del dia, tot produint l’efecte d’un grup de papallones blaves alçant el vol, símbol internacional del dol perinatal.

Considerem aquest projecte com un procés de reflexió constant, on hem incorporat la visió d’experts, a fi d’entendre què hauria de ser un espai memorial pel dol perinatal. El resultat és una intervenció de poca entitat però de gran intensitat: un paviment que defineix un lloc, un canvi de secció que recull la reflexió, i un banc que fa elevar la mirada.