Millora de l’accessibilitat d’un tanatori per mitjà de la inserció precisa d’un ascensor panoràmic exterior. La seva materialitat, amb un degradat de lames negres, actua com a transició entre el brise-soleil i el parament de marbre existents.   

Per tal de millorar l’accessibilitat d’un tanatori en dos nivells, es proposa la introducció d’un ascensor panoràmic per l’exterior de l’edifici existent. Aquest element resol la comunicació des del mateix vestíbul principal, fins a un distribuïdor en planta primera, que es relaciona amb un gran atri i les sales de vetlla, a més de l’oratori.

La proposta contempla el procés de desplaçar-se verticalment amb l’ascensor com una transició que forma part de l’experiència percebuda en el dol. Per aquest motiu es potencia la transparència, la llum natural i la relació visual amb la vegetació exterior, però no de forma directa. Es proposa un degradat de lames que varia la seva densitat al llarg del recorregut, essent més densa al nivell inferior, i totalment transparent a l’alçada de la vista en el nivell superior.

Per mitjà d’aquest joc de lames, també es resol la integració del nou volum en coherència amb l’edifici existent. L’ascensor panoràmic es disposa en una cantonada al centre de la façana principal, darrere d’un parament de marbre negre que fa de primer pla. La resta de trams de façana contenen un brise-soleil de lames d’alumini. Amb aquest aspecte exterior, la materialitat de l’ascensor es resol com una transició entre els dos acabats existents a l’edifici original, aportant un caràcter propi que es fa més evident amb els jocs de reflexes produïts per la llum. 

Considerem aquest projecte com un moble a l’aire lliure, on la cura en el detall i la precisió en la construcció depenen estrictament d’un disseny ben definit, fins arribar a l’escala 1:1. La nostra preocupació va ser introduir un nou element en coherència amb l’edifici original, de manera que hi trobés el seu lloc i no es fes evident.